024. Un estiu de sentir molt🥺

Aquest any no m'he esperat a que la professora ens demani una redacció

sep 15, 2024

Hola hola!!!

Com estás? Suposo que ja tornant a la feina, estudis... avui comparteixo amb tu un text que he estat escrivint aquests dies foscos (o no tant). El comparteixo perquè crec que per mi és important per haver-me reconciliat amb l'escriptura i m'agradaria tenir-lo per un futur. Deixo també algunes imatges i una llista de reproducció, en aquesta carta és una manera en què deixo tot això junt per desar-ho i començar una nova era de la meva vida. 🙂

Ja fa anys que al setembre quan començo el curs no he d'escriure una redacció per explicar que he estat fent en els mesos d'estiu. I ni falta que fa, que ho expliqui mai més per escrit, però aquest any ho faig per la meva futura jo, perquè vull que no torni a passar per cap estiu com aquest. I si em trobo un estiu així, recordar aquest, perquè ara tinc les eines de l'experiència i no vull oblidar mai les lliçons que he rebut.

Aquest any ha estat l'estiu de perdre-ho tot, però també de guanyar mil coses més, algunes que no havia tingut mai, que no sabia que existien, i d'altres que sí, però que mai havia posat massa atenció. L'estiu que més m'ha destrossat, però també amb tots els meus trossets, m'estic construint de nou. Sé que em trencaré més cops, però em refaré.

Em vaig desgarrar i em vaig obrir del tot, ensenyant tot el que duia dins: cor, entranyes… tot va quedar a la llum i m’he buidat sencera. Ja no tinc res més a perdre, podeu treure tot de mi, quedeu-vos-ho, potser en fareu un millor ús, ja heu vist tot el que hi ha. Un cop tret tot, puc posar i treure el que vull. Puc tornar a començar a escriure la meva història, puc decidir que posar a la meva vida i ho faré els cops que calgui.

I si profe, aquest estiu he plorat a l'autobús, tren, tramvia, casa, platja, feina, hospital, (especialment en els mitjans de transport, però qualsevol lloc és bo) sola, amb amics, amb família, gent estimada i gent que no, també animals... Però moltes llàgrimes van ser de felicitat!!! També es poden sentir, per alguna cosa estan les emocions i si estan, vull passar-les per totes. Totes i cada una d'elles. I és que ha estat un estiu de sentir molt. He patit el pitjor malson, i ja no tinc por a gairebé res, el pitjor ja ho he passat i la resta és relatiu, em queden altres emocions per provar i de voler repetir sentir alegria,

He estat moltes nits desperta fins al matí. En veritat lo seu va ser treballar en torn de nit, però agrairé que em va salvar de les nits de no poder dormir d'ansietat, d'esperar trucades, despertar-me cada dos per tres i mirar el sostre qüestionant-me tot... I aquí han vingut les nits de llargues converses, de fer tasques amb carinyo per cuidar la llar i la vida d'una vintena de menors, d'atendre malsons i insomnis, de treballar cantant i també de sortir de festa i de concerts, de cantar i de ballar fins no poder més... Gràcies a la música i la de coses que uneix!

He parlat amb molts desconeguts, he anat molt amb transport públic i he fet amics, he cantat cançons a ple pulmó amb el conductor del autobús, he cridat enfadada a persones que no conec (i a alguna que si), m'he pixat de riure escrivint i rebent whatsapps, he compartit les vistes de la Lluna i el mar, concerts de Karol G, moltes mans desconegudes m'han donat mocadors i iaies i gent random m'han donat valuosos consells de vida.

He fet moltes coses per primer cop, he dit si a fer coses molt random i m'he divertit molt: veure partits de futbol, anar a llocs nous, provar còctels, escoltat nova música... quina oportunitat fer-ho ara i acompanyada! Sola he fet moltes coses a part de plorar: anat a la platja, concerts, a festes, gestions... M'he adonat que estic sola. Molt sola. I també m'he adonat que hi ha molta gent que no vol que ho estigui, he recordat a gent que sempre ha estat i que no era capaç de veure!!!!! I de gent que no hi era abans, però vol estar a la meva vida. O que m'han acompanyat un trosset i ja no els he vist més, però m'han donat suport i ajudat a no desviar-me, o m'han desviat, però així he vist el camí que vull seguir i també m'he divertit. Moltes gràcies a tothom❤️❤️❤️

I és que aquest estiu he pensat que perdia la meva vida sencera, però perdre-ho tot és l'oportunitat de començar de 0, escollint el que vull a partir d'ara i aprenent del que ja he experimentat. Res és lineal, res és per sempre. No tornaré a donar mai res per fet. Les coses dolentes poden ser una benedicció, pero en el moment que passen no es veu, els hi cal perspectiva per poder entendre-les. I les coses bones, aprofitar-les mentre durin, sent conscient de la seva caducitat. Sentir que quasi perdo la vida m'ha fet adonar que ara vull el contrari, sentir-la. Ha estat un estiu de sentir molt, de sentir molt per recordar-me que estic viva i que vull continuar vivint anècdotes.